Aquest llibre ha estat molt interessant ja que l'autor, Àngel Guimerà ha sàpigut barrejar una obra de passió i enganys amb el context històric que es veu reflectit en les decisions de la protagonista, la Maria Rosa. Aquesta obra ha estat fàcil i agradable de llegir ja que, escrita en català però, amb alguns castellanismes li dóna un toc rural. Això provoca que et puguis endinsar més en els pensaments dels personatges i poder conèixer les seves inquietuds.
Els temes dels quals es parlen al llibre ens han interessat, perquè es veuen molt ben reflectits en les aventures de cada personatge, com és la passió amorosa entre Maria Rosa i Marçal.
En definitiva, Maria Rosa, és una obra de teatre que ens ha cridat l'atenció per els temes tractats i el desenvolupament dels fets, i que ens a agradat molt de llegir a classe.
dimecres, 6 de maig del 2009
diumenge, 3 de maig del 2009
Amor
L’historia d’amor que apareix en el llibre de Maria Rosa és un historia d’amor passional que és el veritable eix de l’obra.
Hi ha un triangle amorós entre la Maria Rosa-Andreu-Marçal, que desprès aquest triangle és trenca per la mort del Andreu i en el seu lloc si posa en Badori i finalment és converteix en una historia de dos entre la Maria Rosa i en Marçal.
En quan al temps la nit és el moment més propici per la passió.
El foc és l’evidència d’aquesta passió (símbol de passió).
Relació amorosa entre els personatges del triangle amorós inicial:
- Marçal---Maria Rosa: sentiment d’ambivalència en el desig amorós d’en Marçal.
- Andreu---Maria Rosa: coneixement en un espai ple d’elements eròtics, com: el vespre, la dansa, el foc, animalització, humor, extensió del membre, sang, violència...
- Maria Rosa---Marçal i Andreu: desig de possessió(Andreu i desprès Marçal), somni(reprensió dels seus desitjos cap a en Marçal)
Hi ha un triangle amorós entre la Maria Rosa-Andreu-Marçal, que desprès aquest triangle és trenca per la mort del Andreu i en el seu lloc si posa en Badori i finalment és converteix en una historia de dos entre la Maria Rosa i en Marçal.
En quan al temps la nit és el moment més propici per la passió.
El foc és l’evidència d’aquesta passió (símbol de passió).
Relació amorosa entre els personatges del triangle amorós inicial:
- Marçal---Maria Rosa: sentiment d’ambivalència en el desig amorós d’en Marçal.
- Andreu---Maria Rosa: coneixement en un espai ple d’elements eròtics, com: el vespre, la dansa, el foc, animalització, humor, extensió del membre, sang, violència...
- Maria Rosa---Marçal i Andreu: desig de possessió(Andreu i desprès Marçal), somni(reprensió dels seus desitjos cap a en Marçal)
dijous, 30 d’abril del 2009
Influències
Guimerà com havia fet un altres obres anteriors reflecteix la realitat del món dels desafavortits. Hi ha diferents elements realistes, com les tentatives més o menys fortuna en el teatre català. La generació de Guimerà entent els principis del romanticisme.
La dona
El futur de la dona i més en general el matrimoni té molta importància per Àngel Guimerà. La relació entre la Tomasa i en Quirze té una funció còmica. El futur de la dona, i en definitiva la relació home dona és en el matrimoni. El paper de la dona dins el matrimoni suposa una submissió cap al home.
És la dona qui ens fa pensar en les possicions mes pròximes a l'anarquisme de l'època(escena en la qual la Tomasa asisteix a una reunió on les dones no podien anar)
El valor de la lletra escrita per a la comunitat analfabeta, només la Maria Rosa ho sap fer.
És la dona qui ens fa pensar en les possicions mes pròximes a l'anarquisme de l'època(escena en la qual la Tomasa asisteix a una reunió on les dones no podien anar)
El valor de la lletra escrita per a la comunitat analfabeta, només la Maria Rosa ho sap fer.
dimecres, 29 d’abril del 2009
conflicte social
La història social afecta a l'història passional dels personatges.
Maria Rosa reflecteix la realitat del món dels desfavorits.
A més intenten introduïr la realitat social qüotidiana. Voluntat de reflectir la realitat dramàtica del proletariat de la construcció. La voluntat de Gimerà per tal de documentar la realitat coetània a travès de personatges del medi i del llenguatge. És el cas de la presència d'un fuster de Matadepera, les observacions de capatassos i de peons d'aquest poble i el fet que la rigala és un mas que havia existit a Vendrell.
Hi ha un espai de misèria que fa reforsar la conflictivitat entre dels personatges.
Laboralment hi ha una situació de inestabilitat social provocada per problemes de feina i de fam; situació social de la ciutat de Barcelona de finals del segle XIX. Inseguretat de les famílies a l'hora de buscar feina.
Hi ha analfabetisme per part de la gent del poble, excepte la Maria Rosa que havia sigut ajudant de mestre i que sabia llegir i escriure.
En aquestes situació de conflictivitat social es reflecteix els costums de l'obrer de la fi del segle XIX: l'alcohol, els moviments migratoris, l'edat de l'envelliment, el pes de l' esglèsia, les relacions amb el poder, les formes de lleure, la verema, els costums a l'hora de festejar, els regals de boda, com s'organitzava un casament, el vestit de la núvia, com s'organitza les formes i l'àpat.
Hi ha una voluntat documental de construir un ambient social que defuig a fora el localisme, els tòpics costumismes i que vol crear un món versemblant amb totes les tensions dramàtiques del personatges.
Maria Rosa reflecteix la realitat del món dels desfavorits.
A més intenten introduïr la realitat social qüotidiana. Voluntat de reflectir la realitat dramàtica del proletariat de la construcció. La voluntat de Gimerà per tal de documentar la realitat coetània a travès de personatges del medi i del llenguatge. És el cas de la presència d'un fuster de Matadepera, les observacions de capatassos i de peons d'aquest poble i el fet que la rigala és un mas que havia existit a Vendrell.
Hi ha un espai de misèria que fa reforsar la conflictivitat entre dels personatges.
Laboralment hi ha una situació de inestabilitat social provocada per problemes de feina i de fam; situació social de la ciutat de Barcelona de finals del segle XIX. Inseguretat de les famílies a l'hora de buscar feina.
Hi ha analfabetisme per part de la gent del poble, excepte la Maria Rosa que havia sigut ajudant de mestre i que sabia llegir i escriure.
En aquestes situació de conflictivitat social es reflecteix els costums de l'obrer de la fi del segle XIX: l'alcohol, els moviments migratoris, l'edat de l'envelliment, el pes de l' esglèsia, les relacions amb el poder, les formes de lleure, la verema, els costums a l'hora de festejar, els regals de boda, com s'organitzava un casament, el vestit de la núvia, com s'organitza les formes i l'àpat.
Hi ha una voluntat documental de construir un ambient social que defuig a fora el localisme, els tòpics costumismes i que vol crear un món versemblant amb totes les tensions dramàtiques del personatges.
dimarts, 28 d’abril del 2009
fixa tècnica
Director: Aitor Torredeflot Llados.
Productor: Javi de Pablo Hernandez.
Actors Prinsipals:
- Maria Rosa: Celia Madorran.
- Marçal: David de la Parra.
Actors Secundaris:
- Badori: Sergio Gaztairen.
- Tomasa: Bea Escorihuela.
- Quirze: Joel Capdevila.
- Gepa: Imanol Ibarretxe.
- Calau: Hugo Gaztairen.
- Xic: Eduard Baro.
Homes i dones del poble: Jordi Girò, Willy Lostes, Gabriel de Pablo, Carlos Leon, Meri Capdevila, Ares Valls, Izaskun mongola, Gabriel Hernandez, Miquela, Mario Garrido.
Productor: Javi de Pablo Hernandez.
Actors Prinsipals:
- Maria Rosa: Celia Madorran.
- Marçal: David de la Parra.
Actors Secundaris:
- Badori: Sergio Gaztairen.
- Tomasa: Bea Escorihuela.
- Quirze: Joel Capdevila.
- Gepa: Imanol Ibarretxe.
- Calau: Hugo Gaztairen.
- Xic: Eduard Baro.
Homes i dones del poble: Jordi Girò, Willy Lostes, Gabriel de Pablo, Carlos Leon, Meri Capdevila, Ares Valls, Izaskun mongola, Gabriel Hernandez, Miquela, Mario Garrido.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)